Davant les reclamacions kurdes es va signar el Tractat de Sèvres (1920) entre les potències de la primera guerra mundial. El text prometia un estat independent per a satisfer les demandes kurdes però mesos després es trobava petroli a territori iraquià i Londres optava per coronar al rei Faisal com a monarca de l’Iraq imposant un estat amb una constitució federal provisional que afirmava que Iraq es composava d'àrabs i kurds, amb igual estatut fins i tot lingüístic1. Aquesta postura va acabar derivant, per part dels britànics, cap a posar al tron iraquià els àrabs com a element central de l'estat iraquià tot marginant els kurds.
La traïció de Sèvres va comportar un segon alçament de Barzanji. El cabdill va retornar de l’exili el setembre de 1922 essent proclamat rei del Kurdistan i signant una aliança amb els turcs. Es va crear una mena d’estat sobirà i van florir les publicacions kurdes com Rozhi Kurdistan o Bangi Heqq. Mentrestant les potències occidentals consumaven la traïció a les promeses de Sèvres i signaven el tractat de Lausana (1923) pel que el Kurdistan iraquià era inclòs a l’Iraq. Un any després Barzanji era derrotat militarment i tornava a escapar. Encara l’any 1930 encapçalaria un tercer alçament d’unes poques setmanes fins que es va veure obligat a signar un acord de pau reconeixent la sobirania iraquiana. Va marxar exiliat al sud de l’Iraq per retornar al Kurdistan l’any 1944 on moriria el 9 d'octubre de 1956.
1 Veure 'Kurdistan, el poble del sol', Tigre de paper
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada