L'Halkların Demokratik Partisi (HDP, Partit Democràtic del Poble)va homenatjar el 15 de novembre al líder kurd Seyit Riza i els seus companys executats per Turquia el 1937 arran de la revolta kurda de Dersim. En l'acte hi van particicipar el co president de l'HDP, Sezai Temelli i les seves dirigents Alican Önlü, Dilşat Canbaz, Zeynel Özen, Ali Kenanoğlu and Kemal Bülbül, la Pir Sultan Abdal Culture Association (PSAKD)i la Democratic Alevis Association (DAD) Cco presidida per Selda Güneş i Musa Kulu.
La regió de Dersim era una de les més aïllades del Kurdistan. La seva població vivia d’esquenes a l’evolució de Turquia, fidel a les tradicions ancestrals. Una sèrie de lleis va voler posar fi a aquesta situació. L’any 1934 una de “re assentament” per traslladar la població, el 1935 una de canvi de denominació on Dersim passava a ser Tunceli (“puny de ferro”), l’any següent amb l’anomenada quarta de llei d’inspecció general on s’incloïa la província amb Elazig i Bingol en una estructura nova. Van començar a edificar-se instal·lacions militars i a traslladar població civil fora de la regió. Alp Dogan, governador militar turc de la zona, va decretar que la població de Dersim havia d’entregar les seves armes. Fins i tot hi va fer un cens i va xifrar en 200.000 els fusells que havien de ser entregats. La negativa a fer-ho va suposar la mobilització de les tropes turques.
Les tribus kurdes locals van forjar una aliança i el gener de 1937 van enviar una delegació per demanar al governador que no s’apliqués la llei de re assentament. Els emissaris foren executats. La nit del 20 de març de 1937 van destruir un pont per a evitar la penetració de les tropes. El 4 de maig una emboscada va atacar una unitat policial. Un impressionant operatiu militar, format per 25.000 soldats, va caure sobre Dersim l’estiu de 1937. Els kurds aquesta vegada van optar per una guerra de guerrilles doncs la zona és un niu d’àligues i ho permetia. Davant la resistència kurda el nombre de tropes enviades es va doblar. L’aviació turca fou implacable bombardejant totes les àrees, van usar-se armes tòxiques però la resistència no podia ser doblegada. El setembre un dels dirigents de la resistència, Seyid Riza, alevi, fou cridat a negociar pel governador. La proposta era un engany, fou detingut i penjat a la forca dos mesos després, el 15 de novembre de 1937. L’execució va coincidir amb la visita a la regió d’Atatürk per inaugurar el nou pont destruït a l’inici de la revolta. Riza tenia 78 anys en el moment de la seva condemna. Per tant no podia ser executat. Els tribunals turcs van admetre un recurs pel que se li reconeixia una edat de 54 anys per poder-lo matar.
La regió de Dersim era una de les més aïllades del Kurdistan. La seva població vivia d’esquenes a l’evolució de Turquia, fidel a les tradicions ancestrals. Una sèrie de lleis va voler posar fi a aquesta situació. L’any 1934 una de “re assentament” per traslladar la població, el 1935 una de canvi de denominació on Dersim passava a ser Tunceli (“puny de ferro”), l’any següent amb l’anomenada quarta de llei d’inspecció general on s’incloïa la província amb Elazig i Bingol en una estructura nova. Van començar a edificar-se instal·lacions militars i a traslladar població civil fora de la regió. Alp Dogan, governador militar turc de la zona, va decretar que la població de Dersim havia d’entregar les seves armes. Fins i tot hi va fer un cens i va xifrar en 200.000 els fusells que havien de ser entregats. La negativa a fer-ho va suposar la mobilització de les tropes turques.
Les tribus kurdes locals van forjar una aliança i el gener de 1937 van enviar una delegació per demanar al governador que no s’apliqués la llei de re assentament. Els emissaris foren executats. La nit del 20 de març de 1937 van destruir un pont per a evitar la penetració de les tropes. El 4 de maig una emboscada va atacar una unitat policial. Un impressionant operatiu militar, format per 25.000 soldats, va caure sobre Dersim l’estiu de 1937. Els kurds aquesta vegada van optar per una guerra de guerrilles doncs la zona és un niu d’àligues i ho permetia. Davant la resistència kurda el nombre de tropes enviades es va doblar. L’aviació turca fou implacable bombardejant totes les àrees, van usar-se armes tòxiques però la resistència no podia ser doblegada. El setembre un dels dirigents de la resistència, Seyid Riza, alevi, fou cridat a negociar pel governador. La proposta era un engany, fou detingut i penjat a la forca dos mesos després, el 15 de novembre de 1937. L’execució va coincidir amb la visita a la regió d’Atatürk per inaugurar el nou pont destruït a l’inici de la revolta. Riza tenia 78 anys en el moment de la seva condemna. Per tant no podia ser executat. Els tribunals turcs van admetre un recurs pel que se li reconeixia una edat de 54 anys per poder-lo matar.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada