La Declaració transmet el missatge: "L'statu quo és insostenible"
La declaració final, signada per PÊLKURD, la Plataforma Juvenil Independent (Platforma Ciwanên Serbixwe / Bağımsız Gençlik Platformu), el Partit Socialista del Kurdistan (PSK), la Unió Patriòtica del Kurdistan (PWK) i figures kurdes independents, va destacar els següents punts:
(veure Annex)
Procés històric i polítiques d'assimilació
La introducció de la declaració recorda que la lluita de la nació kurda per la llibertat i la independència, que abasta gairebé dos segles, ha estat reprimida mitjançant massacres, migracions forçades i polítiques d'assimilació. Tanmateix, emfatitzava que, malgrat totes les polítiques de rebuig, negació i destrucció, la voluntat de la nació kurda de governar-se al seu propi país no es podia trencar. Afirmava que els esdeveniments internacionals i regionals demostren clarament que l'statu quo, que ignora els drets de la nació kurda, ja no és sostenible.
La declaració criticava el procés que l'Estat turc va declarar haver iniciat. Assenyalava que aquest procés no ha aconseguit garantir constitucionalment l'estatus polític, el dret a l'autogovern i les llibertats nacionaldemocràtiques de la nació kurda; Al contrari, es va afirmar que es tractava d'una "estratègia de retard i ajornament" estesa al llarg del temps. A més, es va emfatitzar que limitar la solució a conceptes com ara "república democràtica", "nació democràtica" i "integració democràtica" no s'alinea amb les demandes nacionals i els drets d'estatus polític del poble kurd.
La declaració incloïa el següent:
"Davant d'aquesta situació, com passa amb la solució de problemes similars al món, és el dret més natural i legítim del poble kurd governar-se amb un estatus polític idèntic i igual. En aquest sentit, que el poble kurd aconsegueixi els seus drets i llibertats amb un govern nacional-democràtic al seu propi país és una tasca històrica inajornable per als components i les dinàmiques socials kurdes i del Kurdistan.
En aquest context, com a partits polítics, grups i individus que defensen el dret del poble kurd a determinar el seu propi futur i governar-se, ens vam reunir a Amed / Diyarbakır el 14 de març de 2026 per celebrar la Conferència d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord".
Les decisions adoptades per unanimitat pels participants com a resultat de les discussions celebrades a la Conferència s'enumeren a la declaració de la manera següent:
1*Forta voluntat d'unitat i institucionalització: Els participants van expressar una forta voluntat d'aconseguir la unitat nacional kurda; es va decidir que aquesta voluntat s'hauria de transformar en un mecanisme de representació nacional inclusiu i institucional.
2*Comitè d'Iniciativa autoritzat: El Comitè d'Iniciativa, establert per implementar les decisions preses, va ser autoritzat per unanimitat per ampliar el seu abast, dur a terme treball de camp i institucionalitzar la unitat nacional.
3*Diàleg ampli: L'objectiu era desenvolupar el diàleg amb partits polítics, grups, institucions i individus fora dels components de la conferència però adoptant enfocaments similars, i crear una plataforma de representació nacional àmplia.
*Fonament legítim i civil: La demanda de la nació kurda d'autogovern es va expressar clarament; es va emfatitzar que la lluita nacional-democràtica s'ha de dur a terme completament sobre una base política, civil i legítima.
4*Programa d'acció: Es va decidir preparar un programa d'acció eficaç, complet i implementable que porti la recerca dels drets als nivells nacional i internacional.
5* Solidaritat entre partits: Es va reiterar que mantenir totes les formes de solidaritat, cooperació i diàleg amb la lluita nacional en altres parts del Kurdistan és una responsabilitat històrica. La declaració final de la Conferència de la Iniciativa d'Unitat Nacional del Kurdistan del Nord va concloure amb una crida a tots els segments polítics i socials: "Convidem el públic i el poble del Kurdistan a assumir aquesta responsabilitat històrica; convidem tots els segments polítics i socials a contribuir a aquest procés per a la creació d'una institució conjunta de representació nacional."
Annex:
Pêlkurd: grup independent nacionalista al voltant de la web del mateix nom creada el 2012
Platforma Ciwanên Serbixwe: grup juvenil nacionalista kurd establert el 2024
Partit Socialista del Kurdistan (PSK), autonomista fundat el 1974 amb orientació social-demòcrata.
Des de 2028 aliat al PAK (actual PWK).
Partîya Welatparêzên Kurdistanê / Partit Patriòtic del Kurdistan (PWK): creat el 2023 i hereu del PAK (Partit de la Llibertat del Kurdistan, fundat el 2012). Nacionalista de centre.
Tant el PSK com el PWK van donar suport al principal partit pro kurd de Turquia, el DEM Parti, el 2023, en el marc de l'Aliança de Democràcia i Llibertat Kurdes (TADK) obtenint 5 milions de vots.

0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada