Ni els kurds iranians exiliats a Iraq lideraran cap ofensiva terrestre contra el govern iranià, ni molt menys els iraquians entraran a territori iranià. ni tenen capacitat operativa, ni interessos fora de les fronteres kurdes. El projecte kurd és nacional, en defensa de l'autodeterminació i ni pot, ni vol, governar altres nacions. El nou sistema polític iranià ha de ser dirigit, en plena igualtat, per les diferents ètnies que actualment conformen Iran, principalment vuit (kurda, persa, lur, balutx, àrab d'Ahvaz, àzeri, mazani i gilak). Una intervenció militar kurda sobre Teheran no només seria suïcida (i més tenint en compte les recents traïcions dels EUA i Rússia als kurds de Síria) sinó vista com una imposició per la resta d'ètnies. Un nou Iran, federal i democràtic, només pot ser construït amb la participació de les ètnies persa i àzeri que conformen un 70 % de la població.
En aquest sentit s'ha pronunciat també el govern del Kurdistan de Iraq. El president de la regió del Kurdistan, Nechirvan Barzani, ha reiterat avui que la regió aut`noms "no participarà en cap conflicte o escalada militar" que posi en risc la seguretat i la vida del seu poble, en commemorar el 35è aniversari de l'aixecament del Kurdistan de 1991.
"Reafirmem que la regió del Kurdistan servirà constantment com a pedra angular de la pau i no participarà en cap conflicte o escalada militar que posi en perill la vida i la seguretat del nostre poble", va dir el president Barzani, segons un comunicat de la presidència de la regió del Kurdistan.
Les seves declaracions es produeixen quan la regió del Kurdistan s'ha trobat atrapada en el foc creuat del conflicte entre la coalició nord-americana-israeliana i l'Iran des de dissabte. Hemn Hawrami, membre del politburó del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), al govern, va rebutjar els informes en que afirmaven que la regió del Kurdistan o els kurds a l'Iraq "formaven part d'un pla per armar i donar suport a l'oposició kurda iraniana per creuar les fronteres cap a l'Iran No formem part d'aquesta guerra i el nostre objectiu és preservar, mantenir la pau i la seguretat de la nostra regió i més enllà".
«La salvaguarda de l'estatus de la regió del Kurdistan i els nostres èxits constitucionals només es poden aconseguir mitjançant la unitat, la solidaritat i una responsabilitat nacional col·lectiva entre tots els partits polítics i les comunitats del Kurdistan», va dir Barzani. La setmana passada, els partits de l'oposició kurda iraniana van anunciar una nova coalició política, la Coalició de Forces Polítiques del Kurdistan Iranià, destinada a unificar els seus esforços contra la república islàmica i promoure l'autodeterminació kurda. Després de l'anunci de l'aliança, el Ministeri de l'Interior de la regió del Kurdistan va emetre un comunicat distanciant la regió dels grups armats d'oposició kurda iraniana i reiterant que el seu territori no s'utilitzaria per amenaçar els estats veïns.
La declaració del president Nechirvan Barzani es va produir mentre commemorava el 35è aniversari de l'aixecament del Kurdistan de 1991 contra l'antic règim iraquià. La revolta, que es va estendre per pobles i ciutats kurdes, va provocar l'expulsió de l'exèrcit iraquià de la majoria d'aquestes zones, creant les condicions per a l'establiment d'un parlament kurd el 1992. "Envio les meves més càlides felicitacions a les famílies honorades dels màrtirs, als heroics peshmerga i a tots els kurds de dins i fora del país", va dir en el comunicat. Grups afins a Iran com Kataib Hezbollah i faccions de les PMF (Hashd al Shaabi) estan llençant atacs sobre territori kurd de l'Iraq en suport al Iran els darrers dies.
Qui són les PMF (Hashd al Shaabi) ?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada