dimarts, 21 de febrer de 2017

Clars i obscurs de la implantació d'un model feminista a Rojava

El fet que les dues portaveus de la campanya militar encapçalada per les Yekîneyên Parastinê yên Jinê (Unitats de Defensa de Dones, YPJ) siguin dues dones, Rojda Felat i Jihan Shaykh Ahmed no és casual. Rojda Felat, visitant aquest cap de setmana el front militar del nord d'ar-Raqqà i les persones que són acollides com a refugiats i Jihan Shaykh Ahmed com a portaveu oficial de la campanya són tota una declaració de principis.


Felat, veterana de les campanyes d'al Hasakah i Shaddadi, es considera inspirada en Saladí, que era kurd, Napoleó o Bismarck i, sobretot per Arîn Mîrkan morta en defensa de Kobanê el 2014. "El meu objectiu és alliberar les dones kurdes, i les dones sirianes en general dels nusos i control de la societat tradicional, així com alliberar tota Síria del terrorisme i la tirania. Les meves creences fermes i els meus objectius honestos m'ajuden a superar els obstacles o reptes. L'estat de feblesa que les dones a Rojava i Síria han experimentat ja ha marxat. Ja no som febles. Les dones estem desenvolupant un paper vital, de lideratge i gestió a la societat" afirma a The Independent.

Jihan, nascuda el 1981, va créixer a ar-Raqqà, en un barri on hi convivien àrabs, kurds i assiris, musulmans i cristians siríacs. Aquesta estudiant d'art va incorporar-se a les Yekîneyên Parastinê Gel (Unitats de Defensa Popular, YPG) l'any 2011 quan va començar la revolució siriana contra la dictadura dels Àssad. Un any després va ser ferida en combat contra Jabhat al Nusra, la marca d'Al Qaida a Síria* qui va acabar segrestant la revolta siriana. Ja recuperada, i com a miliciana de les YPJ, fou escollida com a portaveu de l'ofensiva per a expulsar l'Estat Islàmic d'ar Raqqà.


El moviment nacional kurd ha optat per posar la dona al capdavant de la nova societat que es construeix a Rojava, al Kurdistan sirià. Alguns àrabs i kurds creuen que fins i tot s'ha anat massa lluny. Com recull Ara News: "Les dones ho controlen tot. Abans, les dones no rebien cap respecte dels seus marits, però ara els hi treuen les dents". Ho afirma Mazhar Sino, un àrab tribal de Dirbêsiyê (en àrab Al-Darbasiyah), al nord-est de Síria. No és un cas aïllat i el nou model és vist com un matriarcat per diversos sectors musulmans o tradicionalistes.



Les milicianes de les YPJ amb els seus mocadors de flors i bandera triangular verda** exemplifiquen el que passa. Però si l'ala militar ha assumit plenament el nou rol de la dona a nivell social costa més. Hadiya Yousef, co presidenta de la Federació del Nord de Síria - Rojava creu que una cosa durà a l'altra: "Les nostres dones lluiten com a heroïnes. Per què? Per què tenen una voluntat forta. Tenim dones de 18, 19 i 20 anys i han pres una decisió: volen lluitar". Yousef va ser empresonada pel règim dels Assad durant dos anys a Damasc. L'acusaven de promoure el secessionisme kurd a Síria. Un anatema pel govern assadista que va prohibir la llengua kurda i, fins i tot, la pròpia ciutadania siriana a les persones d'ètnia kurda. Un règim d'apartheid i discriminació ètnica que promovia el supremacisme àrab i l'auto-odi kurd. 

Ara Yousef té 43 anys i no vol repetir els errors dels baasistes a la inversa. "Després de l'alliberament de moltes zones, ens cal aprofundir, i establir un sistema més exhaustiu que pugui comprendre tots els aspectes de l'àrea, que doni drets a tots els grups per a ser representats i formar les seves administracions". Per tant implementar un model feminista pot ser vist com una imposició pels sectors àrabs tradicionalistes. Això requereix molta mà esquerra. 

La pedra angular del nou sistema és el Contracte Social. "Després d'aprovar-se el Contracte Social, hi haurà eleccions generals a l'àrea del federalisme democràtic i la formació d'un consell escollit pel poble", diu Yousef. El text provoca un debat intens i el model assembleari fomenta enlloc de reprimir aquest debat. Entre els temes de debat hi ha el servei militar obligatori, en temps de guerra, a les HXP per part dels homes de 18 a 30 anys. Es pot entendre que hi ha una discriminació envers les dones, que hi són exemptes. I els dos extrems opinen igual. Les militants feministes el voldrien estendre al gènere femení, els sectors tradicionalistes no volen sentir ni parlar de que les "seves dones" puguin dur armes com ells. 

Dos aspectes més, plenament de gènere, bloquegen el Contracte Social. La poligàmia i el matrimoni de menors. Yousef ho resol amb un període de transició: "Les dones han estat oprimides 5.000 anys. Per això no les forcem". En canvi s'han obert Cases de la Dona a la majoria de localitats de Rojava, àrabs o kurdes. És un treball de base i pedagogia el que cal fer. De baix a dalt. La poligàmia és oficialment reconeguda per la constitució siriana d'Assad que es basa en la xaria o llei islàmica. El Contracte Social de 2014 la va prohibir. La pena és l'expulsió si hom es funcionari, una multa pecuniària de 930 € i un any de presó. Pel que fa a l'edat mínima de casament hi ha una tradició arrelada a la zona que costa extirpar: "Demanem igualtat però si es donen, immediatament, drets ales dones serà el caos", diu Beytoul Mohammed, una noia de 21 anys de Dêrik. L'Alcorà permet la poligàmia i presentar-ho com un element negatiu suposa enfrontar-se amb la majoria de la societat. "Els homes tenen el dret a casar-se amb una segona dona si això es basa en una raó justificada. Si em caso i no compleixo amb els meus deures el meu marit té el dret a casar-se amb una segona dona", afegeix. És una opinió estesa. Ismail Derbisiye té 28 anys. La seva "dona" en té 16. "Si s'aplica el Contracte Social deixarem d'estar casats i haurem d'esperar dos anys. Ens estimem. Jo l'estimo i ella a mi. Aquí tenim una cultura de raptar a les nostres futures dones. Ho faré i escaparé a Europa." En un període de transició, almenys, s'està provant de retardar els casaments als 16 o 17 anys, segons l'entitat social kurda Kongra Star. I això ja és molt doncs hi ha casaments amb 13 i 14 anys. Si el moviment kurd imposa la prohibició es trobarà acorralat amb la població àrab en contra. I tot i que molta d'aquesta població és relativament nou vinguda no se li pot imposar un nou sistema. De fet es tracta en molts casos de colons que el partit dels Assad, el Baas, va implantar a Rojava en programes dels cinturons d'arabització des dels anys seixanta del segle XX.

La solució és educar abans de castigar. Per això s'han iniciat programes i campanyes. Els programes educatius proven de lluitar contra una lacra de violència al món: la de gènere. A Girê Spî (en àrab Tell Abyad) s'han endegat cursos entre la majoria àrab i turcmana per explicar que  la violència de gènere corromp a tota la societat. S'explica a les dones, acostumades a patir-la i viure-la en silenci. Però també als homes. Per convertir-se en Asayiş, cada home a ha de seguir un curs de jineologia, la ciència de la dona, de prop de tres mesos. També s'han llençar aquest mes la campanya "No pot haver-hi pau si continua la violència contra les dones". La fomenta la pròpia policia o, pròpiament, forces de seguretat Asayiş amb el suport de les cases de dones locals. I es fa íntegrament en àrab i a les zones on s'han detectat més atacs contra les dones. Un cos policial especial, només femení, acull dones a espais habilitats especialment on només hi viuen dones maltractades protegides per d'altres dones. 

Un treball de formiga, amb constants entrebancs per a aconseguir quelcom que hauria de ser elemental: la igualtat.

Jordi Vàzquez
@JordiVazquez
Article publica a 'L'Accent'


* Avui rebatejada com a Jabhat Fatah al Sham i oficialment sense vincles amb Al Qaida. 


*** Hêzên Xwe Parastinê (HXP). El servei dura entre 6 i 9 mesos.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada