"Les dones sempre hem de morir?.
Fem que alguns homes morin també.
El vaig matar pel meu honor".
Çilem Doğan seria una heroïna en qualsevol pel·lícula de Hollywood. Els dolents moren i es posa el cartell de "Fi". Tot acaba bé. Però ella viu a la vida real en un estat patriarcal i masclista on, cada any són assassinades més de 400 dones; 413 oficialment el 2015. I en la majoria de casos els seus assassins continuen en llibertat i en plena impunitat. Així és Turquia. I el seu veí Iran o, més al sud, l'Aràbia Saudita. Així són també la majoria d'estats occidentals que, com a molt, dicten ordres d'allunyament que no fan complir. No deixen altra opció: l'autodefensa.
Çilem Doğan va optar per l'autodefensa. El seu marit la va apallissar durant anys. Ha quedat provat. Després la va agredir físicament amb brutalitat per negar-se a fer de prostituta, "exercir" com diuen els mitjans convencionals, acuradament dedicats a endolcir el que no agrada però tampoc pensen criticar. Evidentment la va violar, però una violació dins d'un matrimoni i en un país musulmà sempre és difícil de demostrar.
Çilem Doğan, va presentar-se al judici amb una samarreta on deia "Passat: mercès per totes les lliçons. Benvolgut Futur: estic preparada". La van jutjar per haver matat a trets els seu violador, agressor, projecte de proxeneta, agressor. Si ella hagués estat la morta hauria estat un número d'estadística més i el seu marit probablement no hauria ni estat jutjat. Però aquesta vegada, excepcionalment, ella es va avançar. Qualsevol jurat mínimament raonable la deixaria en llibertat doncs va actuar en defensa pròpia. A Turquia no: l'han condemnada a 15 anys. Res nou d'un estat on el seu president considera que una dona que no és mare no és del tot persona i esdevé deficient. Les dones serveixen per morir, segons aquestes ments, per tapar-se els cabells o tot el cos, per assentir, mai per a defensar-se. I l'autodefensa és el principi del seu final. Quan una esclava s'alça i deixa d'obeir, deixa de ser esclaves. I volen esclaves.
Cristina Torrent
@CrisTorrentMas
Fem que alguns homes morin també.
El vaig matar pel meu honor".
Çilem Doğan seria una heroïna en qualsevol pel·lícula de Hollywood. Els dolents moren i es posa el cartell de "Fi". Tot acaba bé. Però ella viu a la vida real en un estat patriarcal i masclista on, cada any són assassinades més de 400 dones; 413 oficialment el 2015. I en la majoria de casos els seus assassins continuen en llibertat i en plena impunitat. Així és Turquia. I el seu veí Iran o, més al sud, l'Aràbia Saudita. Així són també la majoria d'estats occidentals que, com a molt, dicten ordres d'allunyament que no fan complir. No deixen altra opció: l'autodefensa.
Çilem Doğan va optar per l'autodefensa. El seu marit la va apallissar durant anys. Ha quedat provat. Després la va agredir físicament amb brutalitat per negar-se a fer de prostituta, "exercir" com diuen els mitjans convencionals, acuradament dedicats a endolcir el que no agrada però tampoc pensen criticar. Evidentment la va violar, però una violació dins d'un matrimoni i en un país musulmà sempre és difícil de demostrar.
Çilem Doğan, va presentar-se al judici amb una samarreta on deia "Passat: mercès per totes les lliçons. Benvolgut Futur: estic preparada". La van jutjar per haver matat a trets els seu violador, agressor, projecte de proxeneta, agressor. Si ella hagués estat la morta hauria estat un número d'estadística més i el seu marit probablement no hauria ni estat jutjat. Però aquesta vegada, excepcionalment, ella es va avançar. Qualsevol jurat mínimament raonable la deixaria en llibertat doncs va actuar en defensa pròpia. A Turquia no: l'han condemnada a 15 anys. Res nou d'un estat on el seu president considera que una dona que no és mare no és del tot persona i esdevé deficient. Les dones serveixen per morir, segons aquestes ments, per tapar-se els cabells o tot el cos, per assentir, mai per a defensar-se. I l'autodefensa és el principi del seu final. Quan una esclava s'alça i deixa d'obeir, deixa de ser esclaves. I volen esclaves.
Cristina Torrent
@CrisTorrentMas
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada