diumenge, 13 de març del 2016

Manifestació pels 12 anys de l'alçament kurd de Qamixli (Kurdistan sirià) contra el règim imperialista àrab d'Assad








La població de Rojava va recordar ahir els 12 anys de l'alçament kurd contra el règim imperialista d'Assad. La ciutat de Qamixli, protagonista dels fets, va sortir a carrer en una manifestació per demanar la caiguda del règim en l'aniversari dels esdeveniments de 2004. Una recepció a la ciutat (avui encara parcialment en mans del règim) va ser seguida d'un concert i un partit de futbol.

"Hem sortit avui per commemorar als màrtirs de l'aixecament de Qamixli que van morir a mans de les forces feixistes ." Risan Chloe, responsable de les famílies dels màrtirs en l'òrgan de govern autònom, va dir que: "El 2004, dos mesos després de l'aixecament a les zones kurdes van caure més de 34 màrtirs, falta saber què va passar amb els detinguts a les presons del règim: no se sap res d'ells."


 A part de Qamixli hi ha hagut manifestacions a d'altres ciutats. Les dues imatges superiors corresponen a Amudê

Alguns dels kurds desarmats assassinats pel règim dels Assad

En l'alçament es van atacar els símbols, omnipresents, del dictador, avui succeït pel seu fill en una clara mostra de nepotisme

Els fets van passar el 12 de març de 2004 després d'un partit de futbol entre la ciutat d'equip de i l'equip agressor a la ciutat de Deir ez-Zor. En els xocs violents entre kurds i tribus àrabs van intervenir ràpidament les forces del règim. Aquestes havien desarmat prèviament el públic kurd abans d'entrar a l'estadi pel que era obvi que sabien que hi hauria una agressió. Aquests esdeveniments foren els pitjors disturbis a les zones kurdes a Síria, amb el resultat de 40 morts i centenars de ferits, i més de 2.000 detinguts en presons del règim. La majoria van desaparèixer per sempre a mans del govern d'Assad que conjugava alhora racisme àrab, corrupció, autoritarisme i assassinats de civils. Aquest és el govern que alguns defensen des d'Occident. La ignorància provoca aquestes coses adesiara.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada